«Sense una audiència, sense la presència d’espectadors, aquestes joies no complirien la funció per a la qual foren creades. L’espectador, per tant, és l’artista final. La seva vista, el seu cor, la seva ment —amb una capacitat major o menor per copsar la intenció del creador— donen vida a les joies.»
"L'ull del temps" (1949)
A l'esquerra, un estudi previ abans de realitzar les joies, d'entre les quals podem reconèixer "L'ull del temps"
Aquest seguit de joies formen part de la col·lecció Owen Cheatham, de la fundació The Owen Cheatham Foundation, la qual les va comprar el 1958 per a què diverses entitats benèfiques, educatives i culturals recaptessin fons amb l'exposició. Aquesta constava de 37 joies fetes amb or i pedres precioses. Són exemplars únics, amb combinacions de materials, dimensions i formes molt originals.
"Llavis de Robí", Dalí·Joies |
El gran referent de Dalí van ser els artistes del Renaixement i, com ells, va voler utilitzar tots els medis possibles per a expressar el seu discurs artístic. És així com va decidir fer aquesta col·lecció, demostrant que l'art no tenia fronteres.
Ell mateix va seleccionar cadascun dels materials utilitzats, mirant que les pedres precioses i els metalls nobles que triava tinguessin un significat i unes connotacions simbòliques. Va dibuixar fins el més mínim detall, tot fent que sigui una col·lecció irrepetible.
"El cor reial", Dalí·Joies |
És, precisament això, el que converteix aquestes joies en ART.
"El cor de magrana", Dalí·Joies |
"El cor en bresca de mel", Dalí·Joies |
"Collar de l'arbre de la vida" Dalí·Joies |
"Sortija-Corsé", Dalí·Joies |
"La persistència de la memòria", Dalí·Joies (1949) |
Estudi previ per a les joies: "La persistència de la memòria", "Lupa" i "Bracelet-televisió" |
Estudi previ per a les joies: "Arrecades telefòniques", "Braçalet de cadena d'or", "Llavis de robins", "Mà de fulla venosa" i "Ballarina-campana" |
"Arrecades telefòniques", Dalí·Joies |
Estudi previ per a les joies: "La llum de Crist", "Unicorn", "Madonna de l'aiguamarina", "Lluna", "El món sagnant" i "Veritats vincint" |
"El món sagnant", Dalí·Joies |
"Tristany i Isolda", Dalí·Joies |
Estudi previ per a les joies: "Tristany i Isolda", "Medusa", "Ofèlia", "Dafne i Apol·lo", i "Medalló de l'ull" |
Dona que porta les joies: "Mà de fulla venosa", "Llavis de robí", "L'ull del temps" i "Corsé-sortija", substituint-les per les seves parts del cos |
Gargallo és un dels escultors més rellevants del Modernisme a Espanya. Va néixer a Aragó però de ben petit va traslladar-se amb la seva família a Barcelona i, més tard, a París, on queda inlfuenciat per molts dels artistes importants del moment.
"Cleopatra" (1900) |
La seva obra destaca per tenir dos estils molt contrastats, un més clàssic, que s'acosta més al Noucentisme, i un més innovador, avantguardista. Tot i que les seves principals creacions són escultures, Gargallo també va fer tota una sèrie de joies per a assajar i desenvolupar noves solucions, així com introduir noves iconografies en la seva obra escultòrica.
Fermall "Petita star amb serrell" (1925) |
Són, doncs, laboratoris d'experimentació artística.
Lluís Masriera va ser un home molt influent en el Modernisme a Catalunya. Va néixer a Barcelona, el 1872, en una família d’artistes i des de ben petit el seu pare el va introduir en el món de la joieria. Va destacar en diferents camps com la pintura, la fotografia i l’escenografia, però finalment es va decantar cap a l’orfebreria.
Penjoll amb ninfa, Lluís Masriera |
Les seves joies eren accessoris decoratius que recorden a l’estil de René Lalique. Les seves primeres creacions es movien dins d’un cert eclecticisme, és a dir, barrejaven diversos estils i coincideixen en una època on es buscava la perfecció més que la innovació, i on la pedra estrella era el diamant. Més endavant, amb el canvi de segle, Masriera assumeix la direcció artística del taller familiar i s’embarca en una nova aventura creativa. Marxa a Ginebra una temporada per perfeccionar la tècnica i al tornar pensa una nova tàctica comercial per trencar amb l’eclecticisme: fon tot l’estoc antic i incorpora de manera radical l’estètica de l’Art Nouveau.
Les noves creacions representaven el món de la fantasia, el regne animal i el vegetal i estaven fetes d’or i pedres precioses com robins, safirs i diamants les quals els donaven un toc de color.